Un moment...

Bé, ja està tot a punt. Desprès de molt de temps, tot està enllestit.

Per a que conegueu una mica el que -amb esforços que descriuré- m'ha dut fins aquest punt, us el presento:

L'axolot és un animal exòtic -i en perill d'extinció- que prové de Mèxic i que és curiós i espectacularment bufó.

A simple vista sembla un capgròs gegant: té una cua allargada i un cap rodonet i molt gros amb uns ullets petitois, perfectament rodons i sense parpelles. Curiosament, la seva boca té una gran capacitat i les dents son minúscules. La llengua, retràctil, com les granotes...Però el que els fa més divertits son les banyetes laterals que tenen al caparró i que utilitzen per respirar. A les potetes del davant tenen quatre dits, i cinc a les del darrere. Són, normalment, d'un color marronós amb taquetes blanques i -per tant- es confonen molt fàcilment amb les pedres. Però també n'hi ha que són d'un color molt claret amb taques brillants, i que són espectacularment bonics. Els axolots, poden arribar a viure fins a 25 anys, en condicions normals.

Bé, el primer punt del camí va ser adequar el lloc. L'axolot necessita un aquari amb el millor filtre possible, perquè embruta molt. Per tant, vaig passejar-me per totes les botigues especialitzades de la ciutat. Totes em recomanaven que anés a uns botiguers amb molt prestigi, fora de la ciutat. Així que vaig demanar dia de festa a la feina i me’n hi vaig anar. Ells, molt amables, em van vendre tot el que era necessari per tenir-lo en les millors condicions.

Els axolots no suporten els canvis bruscos de temperatura, i estan molt bé en un ambient fred i humit. Per tant, vaig adaptar una habitació de la casa per a que es trobés en òptimes condicions: van venir uns tècnics i en pocs dies vaig tenir tota la instal•lació muntada (i cobrada).

Desprès de tot això, i uns petits detalls més, ja vaig tenir-ho tot condicionat per a la seva arribada. Ara calia fer el següent pas: anar a buscar-lo.

Quan us he presentat l'axolot us he dit que és originari de Mèxic. De fet, el seu únic hàbitat natural són els llacs propers a Ciutat de Mèxic i alguns rius de coves, especialment a Xochimilco i a Chignahuapan.

Així que vaig començar a preparar-ho tot per a la expedició (dic expedició perquè vaig poder convèncer els botiguers especialitzats, i un doctorand de veterinària que tenia els axolots com a objecte de la seva investigació). Vaig anar a la feina disposada a demanar una setmana de vacances, per poder anar a buscar l'axolot. Vaig entrar al despatx del meu superior, i acte seguit vaig sortir-ne amb el “finiquito” pactat. M'acabaven de despatxar al•legant un comportament estrany i paranoic per part meva, a més de retreure'm que ja havia demanat festa un dia per anar a comprar una "puta peixera". Quan estava traient totes les meves coses de la taula que aviat ocuparia un altre, vaig aprofitar i em vaig connectar a Internet per comprar els bitllets d'avió que ens portarien a tots a Mèxic.

Al sortir del despatx al que no tornaria a entrar mai més, vaig entrar al banc. Allà vaig demanar un crèdit per poder pagar el viatge a la resta de l'expedició (amb el que m'havia costat convèncer a tothom!). Desprès de molt estira i arronsa, el senyor banquer me’l va concedir. Bé, tot pagat i lligat.

Ara només calia relaxar-se, pujar a l'avió i arribar a l'hotel que ens esperava per sopar, ressopar i reposar. Així ho vam fer. Aquest matí he llogat el jeep i el guia que ens duria als llacs propers a Ciutat de Mèxic, i hem fet via.

Ja hem arribat, és realment preciós. El guia ens ha deixat a la vora del llac, i el doctorand m'ha sabut explicar perfectament com endinsar-me al llac per no malmetre ni fauna ni flora...i a on apropar-me per trobar axolots amb més seguretat.

He seguit les seves instruccions pas a pas i aquí em trobo...A casa ja ho tinc tot enllestit desprès de mesos de preparatius. I ara estic a l'altra costat de l'Oceà Atlàntic, submergida en les aigües d'un llac proper a Ciutat de Mèxic, i davant per davant d'un bonic axolot. Està quietet i mirant-me als ulls, jo faig exactament el mateix. Ara només cal agafar-lo.

M'aturo, respiro fons un segon, abans de procedir...un moment... A mi no m'interessen els axolots.

e 27.10.09